jueves, 13 de octubre de 2011

Una mataronina a l'extranger

La mataronina Marta Benito Sas està actualment treballant a Nova York de freelance de periodista i relacions públiques. És allà des de finals del 2010 per intentar créixer a nivell professional.
Tot i que podria canviar d'idea en cas de tenir problemes econòmics o falta de treball, té pensat exhaurir el seu visat de 5 anys a la ciutat.

Aquesta entrada no serà una notícia en la que jo hagi intervingut en la recerca de la informació que s'aporta, però crec que és interessant poder-la afegir al blog.

És un exemple comú i proper per tots dos temes. Això fa pensar que qualsevol de nosaltres que estem actualment cursant aquesta carrera, si ens ho proposem i estem motivats podem arribar a cumplir els somnis que tenim.

També ajuda a ampliar el nostre camp de visió de cara al futur cap a altres ciutats on desenvolupar el nostre treball.

Marta Benito a Noya York
Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?

Sóc la Marta Benito Sas, visc a Queens, Nova York i estic treballant de freelance de periodista i relacions públiques. Vaig venir a finals de l’any 2010, el mes de desembre i va ser una aposta personal per progressar i trobar nous reptes professionals.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?


Tinc un visat de 5 anys que em caduca el març de 2016 i el meu somni seria exhaurir-lo als Estats Units, ara porto gairebé un any i no em passa pel cap tornar per voluntat pròpia, si torno serà perquè no trobo feina o per motius econòmics.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?


El contrast més gran ha estat la situació dels habitatges. Els pisos són molt cars i la gent jove d’entre 18 i 35 anys es veu obligada a compartir pis. Els horaris també són força diferent, no m’acostumo a dinar a les 12 i sopar a les 7 de la tarda o anar a una discoteca a les 10 de la nit.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?


La veritat és que Nova York és una ciutat molt dura, molt gran, molt competitiva però tot i les dificultats és una ciutat que t’atrapa des del primer moment. La vida no s’atura mai, a totes hores hi ha gent al carrer, i una oferta d’oci i cultural que no te la pots acabar. És com viatjar per tot el món sense moure’s d’una sola ciutat. La barreja cultural, idiomàtica, és la més gran que he vist mai i dubto que es pugui veure enlloc més del planeta.

Què trobes més a faltar de Mataró?


El que més trobo a faltar, a part de les amigues, és el menjar. Un bon pa amb tomàquet i pernil, el clima mediterrani, la platja amb els xiringuitos, i el tracte de tu a tu al carrer i les botigues. Vaig trobar molt a faltar les festes de les Santes.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?


Gràcies a les noves tecnologies puc estar en contacte amb la realitat de Mataró a través de les xarxes socials, tant a través del Twitter com del Facebook com de les mateixes webs dels mitjans de comunicació de Mataró estic al cas de tot allò què passa.

Com veus Mataró en la distància?

Mataró és una gran ciutat per viure i per treballar. És una ciutat amb moltes possibilitats, és una ciutat amb una gran trajectòria industrial que s’ha de cuidar i impulsar però pot tenir un bon futur si recupera la confiança en si mateixa.

Ens pots explicar alguna anècdota?

El més curiós ha estat trobar-me força gent de Mataró vivint també a Nova York, és una cosa que ens uneix força, quan som tan lluny de casa. Jo sempre que em pregunten d’on sóc, primer dic de Barcelona i després miro d’explicar a la gent on és i què és el Maresme, els parlo de les nostres platges, les nostres festes i ja tinc uns quants americans enamorats de la nostra zona...


Extret de: http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=28240

No hay comentarios:

Publicar un comentario